VEF Blog

L'home ha volgut fixar sempre el pas del temps per tal de regular la seva vida, la seva feina..., i poc a poc, amb els segles, cada cop ha anat millorant aquest còmput. Un dels calendaris que més vigència ha tingut en el món occidental –per no dir Europa– ha estat l'anomenat «julià», en honor a qui fou el seu impulsor, Juli Cèsar. Però aquest calendari va anar produint, amb el pas dels anys, un considerable distanciament entre el calendari astronòmic i l'oficial, de fins a deu dies, que no es corregí fins al 1582, quan entrà en vigor el calendari «gregorià», que encara avui utilitzem, fruit de la reforma impulsada pel papa Gregori XIII.

Així doncs, quan els nostres avis, per allà l'edat mitjana, començaren a establir les diferents llengües romàniques –entre elles la nostra, el català–, Santa Llúcia s'esqueia després del solstici –d'aquí, «un pas de puça»–, mentre que amb la reforma gregoriana, que va arreglar el desgavell cronològic de segles, la festivitat se celebra abans d'aquest, quan la nit encara guanya terreny al dia.

El fet de la conservació d'aquest refrany, com tants d'altres, més enllà de la seva inexactitud actual, és, per altra part, una mostra fefaent de la seva vitalitat i el seu arrelament en el llenguatge quotidià.

A més, aquest refrany, cal dir-ho, el podem trobar acompanyat de tota una tirallonga de refranys encadenats, dels quals, n'és la capçalera, que fan referència a aquest progressiu allargament de les hores de llum. El més oït és aquest:

«Per Santa Llúcia, un pas de puça;
per Nadal, un pas de pardal;
i per Reis, ase és qui no ho coneix»,

tot i que encara en podem trobar alguna versió més llarga que fa un bon repàs a tot el cicle de festes del començament de l'hivern:

«Per Santa Llúcia, un pas de puça;
per Nadal, un pas de pardal;
per Sant Esteve, un pas de llebre;
per Ninou, un pas de bou;
per Reis, un pas d'anyell;
per Sant Antoni, un pas de dimoni.»

.

Altres refranys amb aquesta festa com a protagonista són «De Santa Llúcia a Nadal, dotze dies de cabal» o «Santa Llúcia la Bisbal, tretze dies per Nadal». Ambdós fan esment dels dies que manquen per a la gran celebració cristiana del naixement de Jesús. Si el primer d'ells és força entenedor, en el cas del segon els estudiosos de la cultura popular han volgut identificar aquest «la Bisbal» i, entre les moltes solucions aportades, les més reeixides són bé que faci referència a la capella de Santa Llúcia annexa a la catedral de Barcelona, al davant del palau episcopal, bé a una ermita dedicada a la santa, propera a la Bisbal d'Empordà.
De fet, quant a referències a santuaris on la santa hi és advocada, trobem encara una altra dita: «Santa Llúcia del Puigmal, tretze dies abans de Nadal». En aquest cas, es tracta d'una ermita propera a Sant Joan de les Abadesses, de força anomenada a la contrada, on el diumenge més proper a la festivitat hi té lloc un aplec.

També podem trobar refranys que ens parlen de tasques agrícoles ben pròpies d'aquest moment de l'any. Una de molt important a les nostres comarques, i en bona part del nostre àmbit geogràfic immediat, és la collita de l'oliva i el seu premsat per fer-ne oli, i així oirem: «Per Santa Llúcia, l'oli torna a l'oliva», en referència al millor moment per fer-ho.

I si després d'haver llegit tot això sobre refranys referents a aquesta festa, encara us voleu fer l'orni, no teniu més que exclamar: «Com si em diguessis Llúcia», que no vol dir altra cosa que «no ho entenc» o «no sé de què –o de qui– em parles».

Clar que no podem acabar aquest apartat sense desitjar-vos un «Santa Llúcia us conservi la vista i la claredat!», fent referència tant a les malalties per a les quals s'invoca la seva protecció, com a l'enteniment i al bon judici –ben mancats en els nostres dies– i que també és esmentat en algun dels goigs que podeu trobar en una altra d'aquestes pàgines.

.

Per Santa Llucia llarga és la nit i curt el dia

 De Santa llucia a Nadal dotze dies de cabal