LEGENDE
Dans un
vieil hameau au coeur de la Provence, après un hiver peu rigoureux, une vieille
se moqua du mois de février, parce que ce dernier n'avait pas été très rude. Le
mois de février en fut très vexé, et demanda au mois de mars de bien vouloir
lui prêter 3 jours. Ainsi, durant ces trois jours, le mistral se leva et devint
violent, emportant tout sur son passage, la grêle se mêla aux rafales de vent
pour donner un temps si épouvantable que toutes les bédigues de la vieille
moururent.
La vieille se lamenta quelques jours et décida d'acheter des vaches, bien plus
solides selon ses dires que ses bédigues. Vers la fin du mois de mars, elle se
vanta d'avoir gardé ses vaches en bonne santé et d'avoir ainsi pu éviter les
humeurs capricieuses du mois de mars. Ce dernier se vexa à son tour, et s'en
retourna vers le mois suivant, avril, afin de lui demander 4 jours
supplémentaires. Des gelées tardives s'abattirent alors sur le hameau, et
brûlèrent la végétation. Pour survivre, les bêtes s'entretuèrent et périrent.
Depuis, durant les jours de la vieille, soit durant les 3 derniers jours de
février et les 3 premiers jours de mars, ainsi que pendant les 4 derniers jours
de mars et les 4 premiers jours d'avril, on peut encore entendre les plaintes
de la vieille dans les campagnes provençales. L'hiver rappelant ainsi qu'il
peut être très rude même si on s'achemine tranquillement vers le printemps.
---------------
|
ELS MANLLEVATS
Conta la tradició que hi havia una vella del llogaret de Romadriu que guardava un ramat d'ovelles i borrecs molt nombrós. Aquell any estava contenta perquè havia fet bon hivern, ja que ja era cap a la darreria de març i, ni la rufolada ni el mal temps no li havien mort un sol cap de bestiar. Tant fou així, que dirigint-se als negres núvols, els digué: Març, marçot, que no m'has mort, ni ovella, ni borregot!
Però, el mes de març, que sols li faltava l'últim dia, des del núvol més negre i llunyà, li contestà:
Ja vindrà l'abril, i te’n matarà mil.
Llavors el març tot enutjat, pel fet que la vella en lloc d'agrair la seva bondat encara es rigué d'ell i en feu burla, desitjós de venjança, va anar a trobar el seu germà l'abril i li parlà així:
Abril gentil, Savi i humil Que et sobren dies i alegries. Deixa-me'n un, Deixa-me'n dos, Deixa-me'n tres i un altre més que jo ja tinc, en faran quatre, per anar a pernabatre aquest abril a la bruixa vella de Romadriu.
L'abril va accedir al prec del seu germà i li va deixar tres dies que van ésser de bonança, de sol i de bon temps, els quals van fer revifar la vella. Però, en començar l'abril i quan ella no s'esperava cap rufolada, van sorgir els tres dies de març, furinets i esbojarrats, amb moltes ganes de fer mal. El març, tot satisfet, amb la veu del vent de tramuntana que feia bufar amb fúria, deia:
No sóc l'abril gentil, sinó el març marçot, que em revenjo de tot. I et mato les ovelles i els ovellots, i si et descuides, a tu i tot, a la vora del foc.
Llavors la vella de Romadriu, agafà un calder i posà el cap en un cau o petita cova, amagant-se sota les faldilles un corder. I així, mig amagada, es reia del març, que furient la bufava, mentre ella, rondinava:
Marçot malvat, que el cul em batràs, més el cap no podràs. El març fent l’últim espernec, engegà una tempesta que va arrasar les muntanyes, les valls i el pla, matant totes les ovelles i borrecs. Totes menys la que tenia la vella de Romadriu sota les faldilles. Encara avui es diu que: “La cua del corder és l’única carn morta, d’un animal viu” |