El "nostre" Mestre
Una de les primeres vegades que vaig sentir parlar del Mestre de Cabestany, va ser en una conversa amb l'escriptor Lluís Racionero l'any 1978, quan ell estava escrivint la novel·la "Cercamón", amb la que guanyaria el Premi Prudenci Bertrana de Girona, 1981.
La dita novel·la és una recerca d'arrels en relació amb fets que esdevingueren fa més de mil anys, en l'espai geogràfic (el nostre) on el Pirineu s'obre per entrar al Mediterrani. Pirineu i Mediterrani són espais de sensibilitat i maneres de ser que, en llur concòrdia, creen el geni de l'esperit català. L'acció novel·lística passa l'any mil, i explica les pors de la gent en aquell canvi de mil·leni. Era la fi d'un replegament i l'inici d'un món nou, la inesperada civilització del romànic, el món dels trobadors, mestres d'obra i picapedrers, com una primera albada del Renaixement. I en la novel·la "Cercamón" l'autor dóna vida, entre d'altres personatges que han marcat la nostra història, al Mestre de Cabestany.
Em vaig interessar pel personatge, emportat pel remolí d'entusiasme amb què me'n parlava Racionero, i vaig començar a fer indagacions. El Mestre de Cabestany fou un escultor d'estil ben peculiar, que el diferencià de la resta d'artistes de la mateixa època que van treballar en el mateix marc geogràfic. Les seves figures humanes presenten caps angulosos, fronts estrets, ulls grans i expressius, les vestidures són sempre amb plecs molt característics i hi ha una desproporció en les figures, notablement en la dimensió de les mans, tot plegat en un treballat de volums molt expressiu.
A l'església de Santa Maria de Cabestany és on hi conserveu la peça clau del Mestre, la que li donà el nom pel qual hom el coneix: el magnífic timpà de marbre blanc, treballat en la seva part inferior, cosa que vol dir que no estava situat sobre una llinda, com seria habitual.
I en vaig voler saber més. Gran sorpresa quan vaig descobrir que a l'església de Sant Esteve d'En Bas, a la comarca de la Garrotxa, un poble que és a només cinc quilòmetres del meu poble natal i on visc, el Mestre de Cabestany treballà en els capitells que decoren la zona absidal del temple. Hi destaca un capiyrll que repersenta la Mare de Déu amb el Nen Jesús, dins una mandorla envoltada d'àngels.
I al Port de la Selva, al monestir de Sant Pere de Roda, hi ha una de les grans obres del nostre Mestre: la monumental portalada de la porta del monestir. Havia de ser una peça complexa, però malauradament es conserva de forma fragmentària i dispersa.
Em cal confessar que, de tot plegat, allò que més m'interessa, és constatar una vegada més els lligams i vincles històrics, artístics, lingüístics i de tota mena que els del sud tenim amb els del nord, catalans per sempre.
Josep VALLS
Josep VALLS