El meu amic del Nord
Trobo que no seria just ni digne que, si escric algun "paper" per a aquest blog dels Amis de Cap d'Estany Sardaniste, deixés d'esmentar el meu amic Albert Bueno. Enllà i per sobre de qualsevol consideració, em sento en la obligació de dir i proclamar la nostra amistat, perquè no tindria gaire sentit la meva entrada en aquest blog sense explicar-ne la causa principal que és, precisament, una llarga amistat amb l'Albert i la seva esposa Monique.
Ens coneixem des de fa anys, gràcies als bons oficis del nostre comú amic pintor empordanès Lluís Roura. I va ser a Perpinyà, exactament el divendres 7 de desembre de 2007, quan vaig poder constatar i mesurar en persona i en directe tota la força de les seves cançons, lletra i música. Era al Teatre Municipal de la capital rossellonesa, on l'Albert oferia un recital de cançó catalana, celebrant els vint anys d'ençà la seva primera creació.
Han passat més anys encara d'ençà aquell memorable concert, i ens anem trobant o escrivint. I a cada ocasió li dic que és com un picapedrer, perquè es tracta d'un home fidel a la terra i a la seva gent, que canta en català des de sempre malgrat tots els problemes, i que sent profundament allò que predica – per dir-ho així – a les seves cançons.
Tampoc puc deixar d'esmentar una trobada memorable al Conflent, al poble de Sautó, on hi vam celebrar la festa del menjar i beure entorn d'una excel·lent Ollada Rossellonesa, cuinada per la seva esposa Monique. La cortesia, que en la seva professió devia tenir amb els clients de la banca com a responsable que fou de les relacions públiques, li perdura i li perdurarà més enllà de tota norma, vull dir enllà del tracte professional, ara transformat en pura amistat.
Les seves cançons, totes sense excepció, són un alè constant de poesia i de sentiments íntims que calen a fons i encomanen son esperit pertinaç de lluita i superació. Els temes, des de records entranyables d'infantesa fins a glosses de temes actualíssims, són sempre compromís de desitjos i anhels de millor país, del seu país català del que no se'n calla res.
Quan arribà a les cent cançons, ho commemorà i celebrà amb la publicació d'un magnífic llibre acompanyat d'uns cedés on hi ha les seves cançons i, sobretot, la que fa cent. Des d'aquell llunyà 1986 quan gravà el primer disc de dos títols, passant pel caset de dotze cançons el 1991 i el llibre esmentat fins arribar a l'actualitat, la seva feina i la seva qualitat ha anat in crescendo. I faig servir expressament aquesta formulació musical, per musical i per descriptiva d'una realitat ben comprobable
Josep VALLS
osep VALLS