CHRONIQUE DE JOSEP VALLS ESCRIPTOR CATALÀ

El confinament i el silenci

Abans de res hauríem de convenir que estem influenciats per una societat a la qual  devem molt més del que voldríem o ens agradaria.  Ens omplim la boca per dir que som "lliures" i "autònoms", però els lligams socials i mediàtics que ens fan ballar com ninots no poden ser més evidents.  La soga que aferra i estreny els nostres comportaments col·lectius als instruments de dolces influències (diguem-ho així) com són per exemple la televisió, els diaris, la ràdio i la publicitat, fa que tots siguem, cada dia que passa, més iguals els uns als altres, amb gustos uniformes, estandaritzats i alhora  fàcilment reconduïbles. De fet, i no és cap secret sinó una evidència, la televisió emplena les hores vegetatives de milions i milions d’éssers humans. I ara, amb això del confinament, encara molt més, oidà.

És possible que aquesta influència quasi absoluta sigui garantia d'una certa pau social. Perquè una persona aposentada i endropida davant la televisió, sempre és molt menys perillosa que aquella persona que xarbota amb febre les seves idees i treballa per canviar el món, sigui amb violència o sense. Penso si no ens passem la vida abraçats a fantasmes que, o bé són glaçats, o bé plens de vent.  I pregunto: a més a més del fanatisme o el comportament de ramat de xais, no hi hauria algun altre camí que portés a la nostra estada en aquest món el sentiment que la vida val la pena de ser viscuda amb plenitud?. Potser a través de la filosofia, penso (la nostra filosofia occidental o mediterrània, és clar).

Moltes coses ens obsessionen i els mitjans de comunicació es cuiden prou bé de cuidar i fomentar més i més aquestes obsessions.  Estem obsedits per la mort, per la misèria, per la pobresa, per l'esclavatge, per l'odi, pel sexe. No hi ha ni una sola publicitat, ni un sol anunci a la premsa, a la ràdio, a la tv, que no faci referència a una o altra d'aquestes obsessions i ens en digui el "remei".  La vella, arcaica tragèdia grega que posava en escena personatges turmentats que a la vista de l'espectador naixien, lluitaven, s'enamoraven i es morien, es repetix avui ad nauseam, com si no hi hagués res més que ens pogués interessar. Cada vegada que ens deixem captivar per alguna cosa, actuem com si no hi hagués res més al món, un món que no pot anar bé de cap manera perquè els humans  no volem ser útils sinò importants. Però vaja,  res no se’n treu de plorar sobre la llet vessada, quan totes les forces físiques de l’univers estaven predestinades a fer-la vessar.

No hi farien res, però de vegades penso que la veritat no existeix, i que està construïda a partir de sentiments que ens empenyen a buscar-la allà on es vulgui.  És temps d'entretenir-se sense sortir de casa, i intenet ha resultat seer una bona eina.  Una recerca per internet sempre dóna resultats i, a mesura que la llibertat d'expressió va essent més important i estesa a la xarxa, sempre podem trobar una resposta que va en el sentit que ens interessa. Si els diccionaris contenen tots els mots possibles, internet conté totes les opinions possibles. Tot i així, hi ha un proverbi africà molt estès i famós que ens diu que "allò que és essencial s'expressa a través del silenci".

I el silenci major (imposat, però molt vàlid) que ha regnat en els nostres pobles i ciutats per causa del confinament, ha resultat ser una eina encara més eficaç i efectiva que el propi internet. Les paraules són plata, el silenci és or – que deia un vell savi. Semblantment ens ho diu també el gran Tagore: "La pols de les paraules inútils s'aferra a tu. Renta el teu esperit amb el silencfi".

Josep VALLS